Filosofia i poesia
COM DELS OCELLS, EMANA DEL MÓN LA CALOR



Davalles la nit
i els coloms t'acullen:
parrupegen calms.

 

 

 

Un carrer estret
a l'esquerra amb ombres.
Pixats, geranis...

 

 

 

L'estiu s'atura
i espera excitat,
rugint rere el mur.


 

 

Intransitada,
solitària fosca.
Tenebra d'arbres.

 

 

 

Deixalles, vòmits.
Com dels ocells, emana
del món la calor.

 

 

 

Somies perdut,
roder, amerat, feixuc.
El vent et lladra.

 

 

 

Algú camina
davant teu, i tu davant.
Sou tu i l'eco.